Tag Archives: carbó

Descobrint el passat miner d’Ogassa

25 nov.

miniatura2

Salut geocatxers!

Tornem amb una nova proposta ben interessant. En aquesta ocasió us animem a fer una excursió pel cor de la comarca del Ripollès per conèixer el passat miner d’Ogassa, població situada al bell mig de la Serra Cavallera. Es tracta d’una caminadeta força senzilla, sense gaire desnivell, i durant el recorregut hi ha moltes coses per veure!

Longitud: 10 km*
Desnivell: 970 m*
Temps aprox.: 3 h*
Dificultat: mitjana-baixa
(*itinerari circular)

mapa_Ogassa

grafica

El municipi d’Ogassa està format per cinc veïnats: Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Surroca de Baix, Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona. Els nuclis més importants són Surroca de Baix, on trobem la capital, Ogassa, i el barri del Prat del Pinter.

Túnel a l'entrada d'Ogassa

Túnel a l’entrada d’Ogassa

El jaciment d’hulla d’Ogassa ocupa una extensió d’uns 25 km quadrats. A finals del segle XVIII ja s’extreia carbó d’algunes de les mines, però en aquell moment la dificultat per transportar la càrrega en limitava l’explotació. Posteriorment, l’interès per fer arribar el carbó a Barcelona per nodrir la creixent indústria catalana, especialment el sector tèxtil, va fer que l’any 1880 s’inaugurés el tram ferroviari Ripoll-Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet, que possibilitava la comercialització del carbó a gran escala, va intensificar l’explotació del jaciment, fins al punt que la mineria es va convertir en la principal activitat econòmica del poble fins els anys seixanta del segle XX.

Per transportar el mineral que s’extreia de les mines a les muntanyes d’Ogassa i Surroca es va construir un complex sistema de vies, plans inclinats i vagonetes aèries, que permetia salvar el desnivell del terreny. Consistia exactament en dues vies paral·leles: per una d’elles baixaven les vagonetes plenes de carbó, el pes de les quals, per la força de la gravetat, impulsava amunt per l’altra via les vagonetes ja buides (veure esquema inferior). Durant l’excursió que us proposem, anirem trobant les restes de les estructures d’aquest enginyós sistema de transport. Quan arribava a Toralles, el mineral es carregava al tren, que es desplaçava a vapor uns dos km fins a Sant Joan de les Abadesses, i d’aquí a Ripoll i cap a Barcelona.

Circuit del carbó des d'Ogassa fins a Toralles

Circuit del carbó des d’Ogassa fins a Toralles

La progressiva pèrdua de competitivitat del preu del carbó de la conca minera d’Ogassa enfront del mineral provinent d’Astúries i Anglaterra va fer que les mines s’acabessin clausurant el 1967, la qual cosa comportà el tancament, el mateix any, del tram ferroviari Toralles-Sant Joan de les Abadesses. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll encara va funcionar fins el 1980.

L’itinerari que us suggerim comença i acaba a Sant Joan de les Abadesses, més concretament al Parc de l’Estació, una zona d’esbarjo que ocupa l’espai on hi havia hagut, com el seu nom indica, l’estació de tren del poble. Aquí teniu un plànol de la vila per poder situar-vos. L’edifici de l’estació actualment és un restaurant, i l’antic magatzem de mercaderies de l’estació avui és un alberg i centre BTT. Pel mig del parc hi passa la Ruta del Ferro i del Carbó, una via verda, ideal per a fer en bicicleta, que ressegueix el traçat de les vies del tren que havien unit Ripoll i Toralles. De fet, el tram final de tornada de l’excursió que proposem passa per aquesta via verda.

Parc de l'Estació, amb l'alberg en primer terme

Parc de l’Estació, amb l’alberg en primer terme i la via verda a la dreta

Així doncs, partim del restaurant del Parc de l’Estació. Situats amb l’edifici al darrere, i la via verda al davant nostre, anem cap a l’esquerra uns quants metres, seguint la via verda, fins que arribem a un encreuament on trobem una senyalització vertical d’Itinerànnia. Aquesta ens indica que agafem el camí que surt a la dreta per anar cap a Ogassa. Anem camí amunt mentre contemplem a la llunyania el Taga i la Serra Cavallera. Deixem la pista cimentada quan puja cap a la dreta fent un revolt pronunciat i continuem per una pista de terra riera amunt, seguint les marques verdes i blanques del sender del Taga (veure imatge inferior).

Senyalització del sender del Taga

Senyalització del sender del Taga

Passem un pastor elèctric i seguim avançant per la pista de terra. Més endavant, el bosc s’obre a uns prats i a mà esquerra ens queden els coberts d’una petita granja. Després de passar un segon pastor elèctric, a la dreta veiem un corriol per on baixa una pista de BTT. Continuem guiant-nos per les marques verdes i blanques del sender del Taga. En aquest punt el camí es torna més pedregós, estret i costerut. Travessem una pista forestal i seguim avançant en direcció al Taga.

Inici de l'excursió (primer pastor elèctric)

Inici de l’excursió (primer pastor elèctric)

Tram on el camí es torna més costerut i pedregós

Tram on el camí es torna més costerut i pedregós

Continuem pel mateix camí amunt durant uns vint minuts, sempre seguint les marques verdes i blanques, fins que ens trobem una pista forestal ampla i l’agafem cap a la dreta. A partir d’ara ja no ens guiarem més per les marques del sender del Taga (verdes i blanques).

Seguim la pista forestal fins que s’acaba i, en aquest punt, agafem un petit corriol que baixa força fins a passar un pastor elèctric. Passat el pastor, agafem el corriol que baixa cap a l’esquerra fins arribar a l’anomenada Torre de la Meseta. Aquest era el punt on arribaven les vagonetes del ferrocarril miner d’Ogassa després d’haver abocat el carbó als vagons del tren de l’estació de Toralles. D’aquí, les vagonetes buides tornaven a pujar, per gravetat, cap a Ogassa, on eren carregades de nou.

Torre de la Meseta

Torre de la Meseta

Veurem que per una banda de la torre baixen unes escales de fusta (que porten a la Meseta de Baix), però nosaltres agafem el camí contrari, seguint l’antic recorregut que feien les vagonetes cap a Ogassa (Via de les Vagonetes de Dalt). El camí, ample, passa per un bosc de pins on podem veure les runes de les edificacions de l’antiga fàbrica de ciment Can Balaguer, que va funcionar fins l’any 1926. Més endavant arribem a la pedrera que nodria aquesta cimentera, de la qual actualment s’extreuen àrids per la construcció.

Pedrera que nodria l'antiga fàbrica de ciment Can Balaguer

Pedrera que nodria l’antiga fàbrica de ciment Can Balaguer

Seguint per la Via de les Vagonetes de Dalt finalment arribem a la Plaça Dolça d’Ogassa, punt on es concentraven les vagonetes procedents de totes les mines situades en un nivell superior, que baixaven plenes de carbó, per gravetat, fins a la Meseta de Baix, i des d’allà, fins a l’estació de tren de Toralles. A la Plaça Dolça hi havia hagut els rentadors, grans basses on el mineral es netejava i classificava per mides, i també els tallers, on es reparaven les màquines i eines usades a les mines i on es construïen les vagonetes.

Vies aèries que portaven les vagonetes plenes de carbó des de les mines fins a la Plaça Dolça

Vies aèries que portaven les vagonetes plenes de carbó des de les mines fins a la Plaça Dolça

Boques de dues mines a Ogassa
Boques de dues mines a Ogassa

A l’entrada del poble trobareu un mapa (veure imatge inferior) on s’indiquen tots els testimonis del passat miner que hi ha dispersos per la zona. En aquest mapa podreu ubicar les boques de les diverses mines, com la Mina Dolça, que va ser una de les més productives i l’última que es va tancar. L’itinerari pel patrimoni miner també us permetrà veure l’església de Santa Bàrbara, construïda pels miners en honor a la seva patrona, les antigues escoles de nens i nenes, l’economat, la cooperativa, la fonda, la torre del director o la fàbrica dels pans (futur Centre d’Interpretació de la Indústria Minera), on s’elaboraven els “pans” de carbó, uns blocs compactes d’uns 9 kg compostos de pols de carbó i brea, substància que contribuïa a la combustió. Aquests pans es feien servir per a les màquines de vapor, els forns de vaixells i fargues, i per coure el ciment a les fàbriques com Can Benet o Can Balaguer.

Mapa del patrimoni miner d'Ogassa

Mapa del patrimoni miner d’Ogassa

Antic edifici de la Fàbrica de pans

Antic edifici de la fàbrica dels pans

I ha arribat el moment de dir on està amagat el tresor! El podreu trobar a l’entrada de la Mina del Pinter. Voleu una altra pista? Busqueu cap a la dreta de la valla de fusta…

Boca de la Mina del Pinter, on es troba el tresor

Boca de la Mina del Pinter, on es troba el tresor

Entrada de la Mina del Pinter

Entrada de la Mina del Pinter

Un cop haguem trobat el tresor, ja podem emprendre el camí de tornada. En primer lloc tornem fins a la Plaça Dolça i anem al punt on es bifurcava la via de les vagonetes. Prenem el camí de l’esquerra, que ens portarà pel recorregut que feien les vagonetes carregades de carbó fins a la Meseta de Baix (Via de les Vagonetes de Baix). Després de passar per l’interior d’un túnel, trobem un bolquet, que servia per girar completament les vagonetes i abocar carbó directament a la fàbrica de ciment Can Benet (situada just a sota), on aquest combustible s’utilitzava per coure la pedra. Seguim baixant per la pista i passem pel costat d’un mur de contenció. Després de passar per un pont, arribem a la Meseta de Baix, on coincidien els vagons que baixaven d’Ogassa plens de carbó amb els que pujaven buits des de Toralles. Aquests últims es feien pujar cap a la Meseta de Dalt i, des d’allà, altre cop cap a la Plaça Dolça d’Ogassa.

Fàbrica de ciment Can Benet

Fàbrica de ciment Can Benet

Bolquet que permetia abocar el carbó de les vagonetes a Can Benet

Bolquet que permetia abocar el carbó de les vagonetes a Can Benet

Arribats aquí, agafarem el camí ample de baixada, que ens portarà fins a l’estació de Toralles sense pèrdua.

Tram del camí de tornada

Tram del camí de tornada

Antiga estació de Toralles

Antiga estació de Toralles

A partir d’aquí, seguirem per la via verda fins al Parc de l’Estació de Sant Joan de les Abadesses, que havia estat el punt de partida de l’excursió. Una mica abans d’arribar a Sant Joan, veureu un plafó informatiu a l’esquerra del camí que us convida a desviar-vos cap al gorg de Malatosca, racó suposadament freqüentat per bruixes i altes éssers màgics. Caminant només uns quants metres camí avall ja podreu contemplar a la llunyania aquest fantàstic salt d’aigua amagat enmig de la vegetació. Creieu-nos, val la pena veure’l! Després només heu de recular fins a la via verda i arribar fins al Parc de l’Estació.

Vista del gorg de Malatosca

Vista del gorg de Malatosca

Esperem que us agradi la proposta i aneu a buscar el tresor! Fins aviat!

Anuncis