Arxius | Vallès Occidental RSS feed for this section

La cova de la Cort Fosca i l’Hospital de Sang de Mata-rodona

23 gen.

Ep geocatxers, ja tornem a ser aquí!

Avui us proposem una altra excursió al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aquest cop es tracta d’una ruta menys típica que la pujada a la Mola, però no pas menys interessant. De fet, un dels atractius de l’itinerari és la tranquil·litat, ja que alguns trams són ben poc concorreguts, almenys el dia que nosaltres hi vam anar…

És una excursió que no presenta cap dificultat, però durant el recorregut trobarem moltes cruïlles de camins sense cap indicació, que poden portar fàcilment a confusió, per la qual cosa caldrà que presteu atenció a les indicacions que segueixen, que tractarem de que siguin el màxim de clares i entenedores.

Longitud: 8 km*
Desnivell: 200 m*
Temps aprox.: 3 h 30 min*
Dificultat: baixa
(*anada i tornada)

Fes clic per ampliar

Tot començant l’excursió

Partirem de nou del coll d’Estenalles (carretera BV-1221, Terrassa-Navarcles, km 14,8), el punt on s’uneixen les dues serralades que donen nom al parc, igual que el dia que havíem de pujar a la Mola. Allà trobarem una zona d’aparcament on podrem deixar el nostre vehicle. Caminarem fins al Centre d’Informació del parc i, just a l’alçada d’aquest, a l’altra banda de la carretera, veurem unes escales de pedra que s’enfilen cap al mas de la Mata seguint el GR-5.

La bassa de la Mata

La pista, que fa una pujada suau, ens portarà a la bassa de la Mata, on a la primavera podrem veure el tritó verd; sembla ser que a l’època de reproducció (abril-maig) s’hi poden trobar un bon nombre d’exemplars d’aquesta espècie.

També passarem prop de la capella de Sant Jaume de la Mata, situada al damunt d’un pujolet, pel coll de la Garganta i la carena de la Castanyera, fins arribar al coll del Boix. Des d’aquest punt tindrem una gran panoràmica, ja que a la dreta queden el cim del Paller de Tot l’Any, el Turó del Pujol, Vacarisses i Montserrat, i a l’esquerra, Sant Llorenç del Munt.

Ens desviarem a la dreta on comença la corba

En aquest indret, encreuament de diverses rutes, deixarem el GR-5 i baixarem uns metres pel vessant oest, fins que trobem una altra pista que seguirem una estona de baixada. A l’inici d’una corba tancada, agafarem un sender a mà dreta, i l’anirem seguint fins que envoltem completament un cim rocós. A partir d’aquí anirem seguint unes senyals fetes a la roca amb pintura blava (lletres H i punts).

Entrada de la cova. Porteu llanterna!

En un moment donat, trobarem una canal estreta a l’esquerra que davalla força, però sense dificultat, per una zona ombrívola amb molta vegetació. Al cap d’uns minuts de baixada, trobarem la boca de la cova de la Cort Fosca. 

La cova de la Cort Fosca és força profunda (fa uns 110 m), i per poder-la recórrer ens farà falta una llanterna. Té dues entrades planeres i, uns 25 m cap a l’interior, hi trobarem la Font del Rossinyol, amb una pica d’obra que recull l’aigua. Aquest és un punt d’interès arqueològic, ja que s’hi han fet troballes de l’època dels ibers.

L’entrada a l’Hospital

En sortir de la Cort Fosca, uns metres més endavant, trobarem finalment, mig amagat per les alzines i les heures, l’anomenat Hospital de Sang de Mata-rodona, un curiós punt d’interès històric, que certament justifica la caminada. Es tracta d’un aixopluc natural força ampli que queda a l’interior d’una enorme roca foradada de banda a banda. Per deixar-lo una mica més protegit, es van aixecar unes parets d’obra seca a les dues obertures de la cova, que encara es conserven parcialment. Es creu que aquest habitacle fou usat com a hospital de ferits durant les guerres carlines. Després de la sorpresa inicial, el primer dubte que ens ve al cap és com devien portar-los fins aquí, ja que el terreny no és precisament planer… També es diu que va servir de cau de fugitius durant la guerra del Francès. El que està ben clar és que posteriorment fou un bon refugi per a llenyataires i carboners durant molt de temps.

Però aquest magnífic indret encara reserva un altre al·licient. Sembla ser que per la zona habita una petita guineu que acostuma a deixar-se veure pels excursionistes… Nosaltres no vam trobar-la, però alguns testimonis asseguren que és força sociable. A veure si vosaltres teniu més sort i la podeu conèixer!

El Montcau, de tornada

A partir d’aquí, enfilarem la canal de pujada, seguirem de tornada les marques blaves i tornarem a ser a la corba tancada de la pista de Mata-rodona. Pujant uns metres, trobarem dos camins a la dreta. Agafarem el segon, que puja fins al GR-5 en uns 10 minuts, i seguirem a l’esquerra en direcció cap al coll del Boix.

Pensàveu que havíem oblidat donar les indicacions per a trobar el tresor? És que encara no hi hem arribat! Queden algunes coses més per descobrir!

Des del coll del Boix, seguirem el cartell indicador que ens marca la pista cap a Mura. A mitja pujada trobarem l’Alzina del Vent, un exemplar centenari impressionant amb grans i llargues branques que s’obren en totes direccions; com veurem, necessita falques per a mantenir-se dreta a causa del pes d’algunes d’aquestes branques.

La Coma d’en Vila

Deixarem a l’esquerra un caminet que porta a les coves de Mura i, uns metres més endavant, trobarem finalment la Coma d’en Vila, una masia abandonada. Quan arribem a la casa veurem les restes de l’era i una bassa. El tresor es troba a la part de l’edifici tancada per parets, però sense sostre, en un entrant del mur, cobert per unes fulles… Vegeu la fotografia per fer-vos-en una idea… i sort en la recerca!.

Ara ja només haureu de desfer el camí altre cop fins al coll del Boix, i d’aquí al coll d’Estenalles, que era el punt de partida inicial.

Gaudiu i fins la propera!

Ja l’heu trobat

Anuncis

A la Mola des del coll d’Estenalles

31 des.

Benvinguts geocatxers!

El primer dels tresors del Geocatxing sense GPS es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat a la Serralada prelitoral, entre el Bages i el Vallès Occidental.

La ruta que proposem ens portarà fins al capdamunt de la Mola, que amb els seus 1.104 m és el cim més alt comprès dins el parc.

Es tracta d’una excursió una mica llarga però agradable, que transcorre gairebé sempre per camins amples de pendent bastant suau. Durant l’ascensió travessarem zones rocoses i zones boscoses, i gaudirem de panoràmiques força espectaculars. Tot l’itinerari està senyalitzat amb unes fites ben visibles amb etiquetes de color taronja.

Longitud: 5,8 km*
Desnivell: 230 m*
Temps aprox.: 2 h 30 min*
Dificultat: mitjana
(*només anada)

>>Descarrega el PDF

Fes clic per ampliar

Partirem, doncs, del coll d’Estenalles, que és el punt on s’uneixen les dues serralades que donen nom al parc. Deixarem el cotxe al peu mateix de la carretera BV-1221, entre Terrassa i Navarcles, en el seu punt quilomètric 14,800, on hi ha habilitada una gran zona d’estacionament. Sortint de la capital vallesana per la seva Ronda Nord, l’accés al Parc Natural està senyalitzat a la corresponent rotonda (la carretera també duu a Matadepera).

.

L’inici de la pista forestal que hem de seguir es troba just al costat del Centre d’Informació del Coll d’Estenalles, situat al km 14,8 de la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles. A l’altra banda de la carretera hi ha un aparcament, on podrem deixar el nostre vehicle.

Del davant mateix de la porta principal d’aquesta antiga caseta dels peons caminers, avui punt d’informació del parc natural, surt una pista asfaltada que, en continuada pujada, es va endinsant al bosc. En el punt on la pavimentació més recent s’acaba i la pista planeja, veurem que a la nostra esquerra surt un camí de terra, que és la via d’accés al Montcau (1.056 m). Si mirem cap a la dreta (est), veurem una bonica panoràmica de Montserrat.

Centre d’interpretació

El Montcau sembla una gran gegant adormit

Per què es deu dir Montserrat?

La pista, ara amb un asfalt més deteriorat, surt del bosc, oferint-nos una fantàstica vista del característic perfil del Montcau, que anirem resseguint, per un sinuós tram pràcticament pla, fins arribar al coll d’Eres. En aquest indret força ombrívol, amb grans alzines, hi trobarem un monòlit de pedra dedicat a Joan Maragall, que és cruïlla de camins.

El paisatge es torna ombrívol

A partir d’ara ens haurem d’anar fixant en les fites que trobem clavades al terra per seguir la nostra caminada fins al cim de la Mola (a 1.107 mts. d’alçada). Agafarem un camí ample, ja de terra, que deixa el coll i es va endinsant en el bosc d’alzines en lleugera però continuada pujada, resseguint l’anomenada carena del Pagès, però com que va per l’interior d’un frondós bosc d’alzines, no sembla pas un cordal. En un moment donat, veurem que el camí agafa una tonalitat fosca, com si caminéssim per sobre de cendres, i és que passem per una zona en la qual anys enrere s’obtenia carbó vegetal, activitat ja abandonada al massís.

Més endavant, arribarem a una cruïlla. A la nostra esquerra surt un ample sender que porta al pla de Les Pinasses i a la font Flàvia. Nosaltres haurem de seguir per la dreta i veurem que, de sobte, davallem per un tram trencat, on cal parar compte amb els pedrots, fins que tornem al pla, en un punt on hi ha, a mà esquerra, el trencall de duu, en pocs minuts, al cingle dels Òbits.

Ja veiem el cim! Som a mig camí

En aquest indret, on s’han trobat sepultures que indiquen la presència de població a la fi de l’Edat Antiga, podem veure una de les edificacions característiques de la zona, les balmes obrades, habitacles construïts aprofitant les roques. La perspectiva que des d’aquest punt és té sobre la Mola és una de les millors del massís.

Tornant al camí principal, veurem que és més estret, però torna a ser, passat l’entrebanc anterior, pla i fressat, per dins del bosc, un tram no tant espès com l’anterior. Arribats a un cert punt, sortirem a la carena de Sescorts, obrint-se a la nostra esquerra una bonica panoràmica sobre els cingles i les capricioses formes dels blocs de roques tallades, que en aquest punt, gràcies a l’erosió, tenen un cert aspecte montserratí. Tanmateix, també tenim al davant el perfil clàssic de la Mola i, a la dreta, una àmplia vista dels turons de l’Obac.

Un ocellet valent

En el punt on s’acaba el camí carener, farem una nova forta davallada a l’esquerra per un terreny una mica irregular, fins arribar a un collet dins del bosc, on trobarem una cruïlla de camins. Per l’esquerra baixa el sender que porta a l’ermita de Santa Agnés, però encara mès a l’esquerra tenim la possibilitat de gaudir del morral del Drac, curiosa formació monolítica, que té dues grans escletxes al seu interior, força accessibles, una de les quals mena sobre la vertical del cingle. A sobre hi destaca una creu metàl·lica.

El camí fa una forta davallada, després l

Situats de nou a la senda principal, veurem que a les fites s’incorpora el color groc, ja que per la dreta s’uneix una altra via de pujada al cim, que ve de Can Pobla, per la canal de l’Abella.

Durant un curt tram, seguirem en pujada el camí fressat, però estret, fins que ens trobarem de front amb un rocam inclinat, per on hem de pujar, malgrat que sembli que la ruta correcta segueixi sent la planera. No hi ha pèrdua, perquè les fites aquí són molt seguides. Guanyarem alçada en diagonal per les roques (cal parar compte amb la panoràmica que en aquest punt, però al darrere nostre, tenim sobre el Morral del Drac), fins que entrarem de nou al bosc, per una estreta canal, on el camí, ara força esberlat i pedregós, fa un gir brusc i es torna costerut.

Sant Llorenç del Munt

Al sortir d’aquest tram, arribarem a un espai obert, que mena a l’ampli prat herbat que dóna pas al darrer pendent, just sota el monestir, edifici romànic d’estil llombard, dedicat a Sant Llorenç del Munt, aixecat pels monjos benedictins al segle XI, i construït amb carreus extrets de la pròpia muntanya.

Cerquem el solet davant del monestir

Fa olor d’espelma

Dins del conjunt arquitectònic adossat al monestir, hi ha una Oficina d’Informació del Parc Natural, així com un restaurant. A l’esplanada exterior hi veurem una taula d’orientació que ens permet distingir els cims que conformen l’ampli perfil muntanyenc que tenim a l’abast, que completen la panoràmica que es té sobre Collserola, el Vallès Occidental, el Bages i el Baix Llobregat, amb el mar com a teló de fons.

I ja només ens faltarà trobar el tresor…

El punt de referència que us donem és el punt geodèsic (la fita que veieu a la foto) al costat de la façana nord del monestir. Ben a prop d’aquest, quan el terreny comença a fer pendent avall, hi ha un arbre. Sota la copa de l’arbre, cobert per unes pedres grans, trobareu el tresor.

El punt geodèsic ens serveix de referència

L’arbre del tresor

A veure si el trobeu!

La tornada la farem pel mateix camí, encara que hi ha la possibilitat d’haver deixat un vehicle a Can Pobla i baixar pel Camí dels Monjos .

Salut, geocatxers! I fins la propera!

>>Descarrega el PDF