Archive | Ripollès RSS feed for this section

Descobrint el passat miner d’Ogassa

25 nov.

miniatura2

Salut geocatxers!

Tornem amb una nova proposta ben interessant. En aquesta ocasió us animem a fer una excursió pel cor de la comarca del Ripollès per conèixer el passat miner d’Ogassa, població situada al bell mig de la Serra Cavallera. Es tracta d’una caminadeta força senzilla, sense gaire desnivell, i durant el recorregut hi ha moltes coses per veure!

Longitud: 10 km*
Desnivell: 970 m*
Temps aprox.: 3 h*
Dificultat: mitjana-baixa
(*itinerari circular)

mapa_Ogassa

grafica

El municipi d’Ogassa està format per cinc veïnats: Sant Martí de Surroca, Sant Martí d’Ogassa, Surroca de Baix, Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona. Els nuclis més importants són Surroca de Baix, on trobem la capital, Ogassa, i el barri del Prat del Pinter.

Túnel a l'entrada d'Ogassa

Túnel a l’entrada d’Ogassa

El jaciment d’hulla d’Ogassa ocupa una extensió d’uns 25 km quadrats. A finals del segle XVIII ja s’extreia carbó d’algunes de les mines, però en aquell moment la dificultat per transportar la càrrega en limitava l’explotació. Posteriorment, l’interès per fer arribar el carbó a Barcelona per nodrir la creixent indústria catalana, especialment el sector tèxtil, va fer que l’any 1880 s’inaugurés el tram ferroviari Ripoll-Sant Joan de les Abadesses. Aquest fet, que possibilitava la comercialització del carbó a gran escala, va intensificar l’explotació del jaciment, fins al punt que la mineria es va convertir en la principal activitat econòmica del poble fins els anys seixanta del segle XX.

Per transportar el mineral que s’extreia de les mines a les muntanyes d’Ogassa i Surroca es va construir un complex sistema de vies, plans inclinats i vagonetes aèries, que permetia salvar el desnivell del terreny. Consistia exactament en dues vies paral·leles: per una d’elles baixaven les vagonetes plenes de carbó, el pes de les quals, per la força de la gravetat, impulsava amunt per l’altra via les vagonetes ja buides (veure esquema inferior). Durant l’excursió que us proposem, anirem trobant les restes de les estructures d’aquest enginyós sistema de transport. Quan arribava a Toralles, el mineral es carregava al tren, que es desplaçava a vapor uns dos km fins a Sant Joan de les Abadesses, i d’aquí a Ripoll i cap a Barcelona.

Circuit del carbó des d'Ogassa fins a Toralles

Circuit del carbó des d’Ogassa fins a Toralles

La progressiva pèrdua de competitivitat del preu del carbó de la conca minera d’Ogassa enfront del mineral provinent d’Astúries i Anglaterra va fer que les mines s’acabessin clausurant el 1967, la qual cosa comportà el tancament, el mateix any, del tram ferroviari Toralles-Sant Joan de les Abadesses. El tram Sant Joan de les Abadesses-Ripoll encara va funcionar fins el 1980.

L’itinerari que us suggerim comença i acaba a Sant Joan de les Abadesses, més concretament al Parc de l’Estació, una zona d’esbarjo que ocupa l’espai on hi havia hagut, com el seu nom indica, l’estació de tren del poble. Aquí teniu un plànol de la vila per poder situar-vos. L’edifici de l’estació actualment és un restaurant, i l’antic magatzem de mercaderies de l’estació avui és un alberg i centre BTT. Pel mig del parc hi passa la Ruta del Ferro i del Carbó, una via verda, ideal per a fer en bicicleta, que ressegueix el traçat de les vies del tren que havien unit Ripoll i Toralles. De fet, el tram final de tornada de l’excursió que proposem passa per aquesta via verda.

Parc de l'Estació, amb l'alberg en primer terme

Parc de l’Estació, amb l’alberg en primer terme i la via verda a la dreta

Així doncs, partim del restaurant del Parc de l’Estació. Situats amb l’edifici al darrere, i la via verda al davant nostre, anem cap a l’esquerra uns quants metres, seguint la via verda, fins que arribem a un encreuament on trobem una senyalització vertical d’Itinerànnia. Aquesta ens indica que agafem el camí que surt a la dreta per anar cap a Ogassa. Anem camí amunt mentre contemplem a la llunyania el Taga i la Serra Cavallera. Deixem la pista cimentada quan puja cap a la dreta fent un revolt pronunciat i continuem per una pista de terra riera amunt, seguint les marques verdes i blanques del sender del Taga (veure imatge inferior).

Senyalització del sender del Taga

Senyalització del sender del Taga

Passem un pastor elèctric i seguim avançant per la pista de terra. Més endavant, el bosc s’obre a uns prats i a mà esquerra ens queden els coberts d’una petita granja. Després de passar un segon pastor elèctric, a la dreta veiem un corriol per on baixa una pista de BTT. Continuem guiant-nos per les marques verdes i blanques del sender del Taga. En aquest punt el camí es torna més pedregós, estret i costerut. Travessem una pista forestal i seguim avançant en direcció al Taga.

Inici de l'excursió (primer pastor elèctric)

Inici de l’excursió (primer pastor elèctric)

Tram on el camí es torna més costerut i pedregós

Tram on el camí es torna més costerut i pedregós

Continuem pel mateix camí amunt durant uns vint minuts, sempre seguint les marques verdes i blanques, fins que ens trobem una pista forestal ampla i l’agafem cap a la dreta. A partir d’ara ja no ens guiarem més per les marques del sender del Taga (verdes i blanques).

Seguim la pista forestal fins que s’acaba i, en aquest punt, agafem un petit corriol que baixa força fins a passar un pastor elèctric. Passat el pastor, agafem el corriol que baixa cap a l’esquerra fins arribar a l’anomenada Torre de la Meseta. Aquest era el punt on arribaven les vagonetes del ferrocarril miner d’Ogassa després d’haver abocat el carbó als vagons del tren de l’estació de Toralles. D’aquí, les vagonetes buides tornaven a pujar, per gravetat, cap a Ogassa, on eren carregades de nou.

Torre de la Meseta

Torre de la Meseta

Veurem que per una banda de la torre baixen unes escales de fusta (que porten a la Meseta de Baix), però nosaltres agafem el camí contrari, seguint l’antic recorregut que feien les vagonetes cap a Ogassa (Via de les Vagonetes de Dalt). El camí, ample, passa per un bosc de pins on podem veure les runes de les edificacions de l’antiga fàbrica de ciment Can Balaguer, que va funcionar fins l’any 1926. Més endavant arribem a la pedrera que nodria aquesta cimentera, de la qual actualment s’extreuen àrids per la construcció.

Pedrera que nodria l'antiga fàbrica de ciment Can Balaguer

Pedrera que nodria l’antiga fàbrica de ciment Can Balaguer

Seguint per la Via de les Vagonetes de Dalt finalment arribem a la Plaça Dolça d’Ogassa, punt on es concentraven les vagonetes procedents de totes les mines situades en un nivell superior, que baixaven plenes de carbó, per gravetat, fins a la Meseta de Baix, i des d’allà, fins a l’estació de tren de Toralles. A la Plaça Dolça hi havia hagut els rentadors, grans basses on el mineral es netejava i classificava per mides, i també els tallers, on es reparaven les màquines i eines usades a les mines i on es construïen les vagonetes.

Vies aèries que portaven les vagonetes plenes de carbó des de les mines fins a la Plaça Dolça

Vies aèries que portaven les vagonetes plenes de carbó des de les mines fins a la Plaça Dolça

Boques de dues mines a Ogassa
Boques de dues mines a Ogassa

A l’entrada del poble trobareu un mapa (veure imatge inferior) on s’indiquen tots els testimonis del passat miner que hi ha dispersos per la zona. En aquest mapa podreu ubicar les boques de les diverses mines, com la Mina Dolça, que va ser una de les més productives i l’última que es va tancar. L’itinerari pel patrimoni miner també us permetrà veure l’església de Santa Bàrbara, construïda pels miners en honor a la seva patrona, les antigues escoles de nens i nenes, l’economat, la cooperativa, la fonda, la torre del director o la fàbrica dels pans (futur Centre d’Interpretació de la Indústria Minera), on s’elaboraven els “pans” de carbó, uns blocs compactes d’uns 9 kg compostos de pols de carbó i brea, substància que contribuïa a la combustió. Aquests pans es feien servir per a les màquines de vapor, els forns de vaixells i fargues, i per coure el ciment a les fàbriques com Can Benet o Can Balaguer.

Mapa del patrimoni miner d'Ogassa

Mapa del patrimoni miner d’Ogassa

Antic edifici de la Fàbrica de pans

Antic edifici de la fàbrica dels pans

I ha arribat el moment de dir on està amagat el tresor! El podreu trobar a l’entrada de la Mina del Pinter. Voleu una altra pista? Busqueu cap a la dreta de la valla de fusta…

Boca de la Mina del Pinter, on es troba el tresor

Boca de la Mina del Pinter, on es troba el tresor

Entrada de la Mina del Pinter

Entrada de la Mina del Pinter

Un cop haguem trobat el tresor, ja podem emprendre el camí de tornada. En primer lloc tornem fins a la Plaça Dolça i anem al punt on es bifurcava la via de les vagonetes. Prenem el camí de l’esquerra, que ens portarà pel recorregut que feien les vagonetes carregades de carbó fins a la Meseta de Baix (Via de les Vagonetes de Baix). Després de passar per l’interior d’un túnel, trobem un bolquet, que servia per girar completament les vagonetes i abocar carbó directament a la fàbrica de ciment Can Benet (situada just a sota), on aquest combustible s’utilitzava per coure la pedra. Seguim baixant per la pista i passem pel costat d’un mur de contenció. Després de passar per un pont, arribem a la Meseta de Baix, on coincidien els vagons que baixaven d’Ogassa plens de carbó amb els que pujaven buits des de Toralles. Aquests últims es feien pujar cap a la Meseta de Dalt i, des d’allà, altre cop cap a la Plaça Dolça d’Ogassa.

Fàbrica de ciment Can Benet

Fàbrica de ciment Can Benet

Bolquet que permetia abocar el carbó de les vagonetes a Can Benet

Bolquet que permetia abocar el carbó de les vagonetes a Can Benet

Arribats aquí, agafarem el camí ample de baixada, que ens portarà fins a l’estació de Toralles sense pèrdua.

Tram del camí de tornada

Tram del camí de tornada

Antiga estació de Toralles

Antiga estació de Toralles

A partir d’aquí, seguirem per la via verda fins al Parc de l’Estació de Sant Joan de les Abadesses, que havia estat el punt de partida de l’excursió. Una mica abans d’arribar a Sant Joan, veureu un plafó informatiu a l’esquerra del camí que us convida a desviar-vos cap al gorg de Malatosca, racó suposadament freqüentat per bruixes i altes éssers màgics. Caminant només uns quants metres camí avall ja podreu contemplar a la llunyania aquest fantàstic salt d’aigua amagat enmig de la vegetació. Creieu-nos, val la pena veure’l! Després només heu de recular fins a la via verda i arribar fins al Parc de l’Estació.

Vista del gorg de Malatosca

Vista del gorg de Malatosca

Esperem que us agradi la proposta i aneu a buscar el tresor! Fins aviat!

Les Llosses per antics camins de ferradura

5 juny

Amics geocatxers, som aquí amb noves indicacions per animar-vos a buscar un altre tresor mentre feu una encantadora passejada. Aquest cop anirem… a les Llosses, municipi situat al sud-oest de la comarca del Ripollès.
Avui us proposem una ruta circular, molt senzilla, per antics camins de ferradura que recorren un paratge fantàstic de grans prats verdíssims esquitxats de masos i esglésies. A més, no té pèrdua, ja que tot el camí està indicat per les marques grogues de la xarxa de senders Itinerànnia, amb senyalització vertical en tots els encreuaments de camins.

Prats verds a l'inici de la ruta

Prats verds a l’inici de la ruta

Els camins de ferradura o de bast eren antics senders rurals que permetien accedir a les terres de conreu, aptes per al pas d’animals de càrrega, però no de carros. Avui la majoria d’ells han perdut la seva funció original, però en moltes zones s’han anat recuperant per a l’excursionisme.

Unes quantes de les moltes vaques que vam veure durant l'excursió...

Unes quantes de les moltes vaques que vam veure durant l’excursió…

Longitud: 6,25 km*
Desnivell: 205 m*
Temps aprox.: 3 h*
Dificultat: baixa
(*itinerari circular)

L’actual municipi de les Llosses està format per les antigues parròquies de Matamala, Sovelles, Vallespirans, Vinyoles, Viladonja, Palmerola i Les Llosses; també inclou part de la colònia tèxtil La Farga de Bebié (compartida amb el municipi de Montesquiu, comarca d’Osona). Es troba a uns 1.000 m d’altitud sobre el nivell del mar, repartit a banda i banda de la carretera C-26 (Ripoll-Berga), que travessa el terme, i està format per més d’un 60% de terreny forestal i per gairebé una tercera part de pastures, doncs la seva principal activitat econòmica és la ramaderia. Per tant… prepareu-vos per veure bestiar!

A partir de l’agregació del nucli de Palmerola, l’any 1991, les Llosses es va convertir, amb els seus 114 m2, en el municipi més extens de la comarca del Ripollès. Al segle XIX la zona va gaudir del seu màxim poblament, que va anar descendint progressivament fins arribar als 221 habitants que registrava el padró municipal a 1 de gener de 2011. La població, rural, està molt disseminada per la zona, i es troba agrupada en masos i veïnats, que es concentren sobretot a la vall de les Lloses. El nucli de poblament més gran, exceptuant un petit conjunt de cases concentrades al voltant de l’església de Matamala, és la Farga de Bebié, a banda i banda del riu Ter, que avui es troba en un estat de decadència considerable.

Anirem fins a La Farga de Bebié per la carretera C-17 (Vic-Ripoll) i, passada aquesta població, agafarem la C-26 (Ripoll-Berga) fins a Santa Maria de Matamala, on comença i acaba l’itinerari a peu.

Fes clic per ampliar

Inici del recorregut a peu

Inici del recorregut a peu

Des de l’aparcament de Santa Maria de Matamala, creuarem la carretera i agafarem la pista que puja en direcció nord cap a mas el Lladré, una masia dedicada a la producció artesanal de productes làctics fets amb llet de les seves pròpies vaques. Passada la senyal R-177 (Can Vinyal), girarem a l’esquerra, en direcció Viladonja. Un cop arribem a mas el Lladré, seguirem per l’antic camí de Viladonja, deixarem enrere les cases fent una pujada curta però forta, i passarem un pastor elèctric que ens portarà a un camí més planer. Si teniu sort potser trobareu un bon coneixedor de la zona que s’ofereixi a guiar-vos… a nosaltres ens va acompanyar un bon tros!

Aquest fou el nostre guia durant bona part de l'excursió!

Aquest fou el nostre guia durant bona part de l’excursió!

Quan arribem a la devesa de Cal Sastre, tindrem una bona panoràmica, amb el mas de Can Sastre sota dels plans i, a l’altra banda del torrent, la casa del Reixac i la collada del Forn. Des d’aquí pujarem per una pista que ens portarà fins a l’antic camí ral que unia Ripoll i Berga, a la collada de Camp de Pinyons (senyal R-172). Prendrem el camí ral cap a la dreta, descartant altres camins que surten cap a l’esquerra. Al cap de poca estona, passarem per sobre del mas el Camps, avui abandonat. I aquí ens desviarem momentàniament del camí per baixar fins al mas… a buscar el tresor! A la imatge inferior us indiquem on està amagat…

Mas el Camps, on es troba el tresor

Mas el Camps, on es troba el tresor

Fes clic per ampliar

Fes clic per ampliar

Aquesta vegada és fàcil de trobar

Tornarem a pujar per a reprendre el camí ral que portàvem. Més endavant creuarem un rec i farem una baixada suau en direcció a la collada del Forn. Deixarem a mà dreta un camí ample que porta a la casa del Reixac.

Des de la collada del Forn (senyal R-173), cruïlla de diferents camins, hauríem de continuar en direcció a Santa Maria de les Llosses, però si voleu us podeu arribar fins al mas el Forn, un dels més antics de la comarca, que incorpora elements defensius. Si el voleu veure haureu de caminar uns 15 minuts en direcció a Sant Esteve de Vallespirans (per després tornar enrere).

Arbres florits de camí al mas el Forn

Arbres florits de camí al mas el Forn

Detall del mas el Forn

Detall del mas el Forn

Quan siguem altre cop a la collada del Forn, deixarem la pista i continuarem, ara sí, cap a Santa Maria de les Llosses, pel camí ramader que va cap al sud, creuant el rec i passant per la font de Roques Blanques i per la gran casa de Capdevila.

Passada l’antiga parròquia de Santa Maria de les Llosses, deixarem el camí ramader i creuarem la carretera (C-26), dirigint-nos al pla de Capdevila (senyal R-178), des d’on seguirem en direcció a Santa Maria de Matamala. Al final del pla, deixarem la pista i agafarem un corriol a la dreta, que ens portarà fins al rec i l’antic molí de les Planes. Després de creuar el rec de Corbera, una darrera pujada considerable ens portarà fins a Can Saiol, ja a Santa Maria de Matamala, on ens rebrà una multitud de vaques. Deixant el mas enrere, arribarem al punt de la carretera on havíem començat l’excursió.

Tram de pujada cap al final de la ruta

Tram de pujada cap al final de la ruta

Aquesta és la primera imatge que tenim al final de la darrera pujada...

Aquesta és la primera imatge que tenim al final de la darrera pujada…

Esperem que la gaudiu molt!