Arxius | Pla de l’Estany RSS feed for this section

L’estany de Banyoles, els aiguamolls de la Puda i Les Estunes

14 febr.

Ja tenim un nou tresor situat, i aquest cop caldrà que porteu llinterna per trobar-lo!

L’excursió que us suggerim avui ens portarà a Banyoles, capital de la comarca del Pla de l’Estany.

L’estany de Banyoles, el llac més gran de Catalunya, és prou conegut per tothom, però no només us proposem de donar-li la volta, que és la clàssica passejada que es sol fer, sinó que ens desviarem una mica per veure altres elements que valen molt la pena!. L’itinerari alternatiu que farem és, doncs, una mica més llarg, però igualment circular, pla, sense cap dificultat i molt ben senyalizat.

Longitud: 11,5 km*
Desnivell: inapreciable*
Temps aprox.: 3 h 30 min*
Dificultat: baixa
(*itinerari circular)

<<Descarregar en PDF>>

Front de l’estany

Començarem la ruta al front de l’Estany. S’anomena així a la riba de llevant, on trobem un passeig amb plataners.

En primer lloc podem passar per l’Oficina de Turisme, que es troba al Passeig Darder, a la pesquera número 10, per agafar alguns tríptics i fulletons informatius.

Una de les pesqueres de l’estany

Les pesqueres són unes peculiars edificacions, característiques del llac, que es troben a la riba est d’aquest, sobre les mateixes aigües. Es van començar a construir a mitjan segle XIX, i l’any 1931 l’Ajuntament ja va prohibir fer-ne de noves. Al llarg del temps s’han anat reformant i condicionant, seguint estils diversos, fins als anys seixanta del segle XX.

En un principi, eren petits espais pensats només per a pescar, però posteriorment la burgesia banyolina les va començar a ampliar per tal de poder guardar-hi barques, banyar-se i fins i tot allotjar-s’hi.

La número 10, la pesquera d’en Sarquella,
 datada del 1877, que avui allotja l’Oficina de Turisme, primer fou un cobert per a guardar-hi una barca. El 1886 en Jacint Sarquella en va fer una caseta per tal que les dones poguessin banyar-se amb intimitat al seu interior, lluny de les mirades de la gent. El 1930 es va convertir en zona de competició de natació i salts. Finalment, les obres de remodelació van permetre recuperar l’aspecte que tenia a finals de segle XIX, quan servia com a zona de bany privat per a les dones.

Oficina de Turisme

Des de l’Oficina de Turisme, doncs, anirem donant la volta a l’estany en direcció a l’Estadi Municipal de Futbol. Un cop hi arribem, girarem a l’esquerra pel passeig Dalmau, allunyant-nos de l’estany. A la nostra dreta, anirem veient els aiguamolls de la Puda. Al final del passeig Dalmau seguirem cap a la dreta i, avançant pel passeig de la Puda, trobarem un antic balneari, que va suposar una de les primeres activitats turístiques de la zona, avui en estat d’abandonament, al costat de la Font Pudosa. Aquesta font deu el seu nom a la particular olor de l’aigua que en brolla, provocada pel seu contingut de gasos sulfhídrics, que alhora li proporcionen certes propietats curatives per a tractar les malalties de la pell i els ossos, o bé problemes relacionats amb la circulació sanguínia i les vies respiratòries. Aquesta fou la raó que motivà la construcció del balneari a mitjans del segle XIX, moment en el qual sembla ser que va gaudir de cert renom.

Edifici de l’antic balneari

Font Pudosa

A tocar de la font trobarem indicat el camí que s’endinsa en la zona d’aiguamolls, cap als estanyols. Passarem un pont, girarem a la dreta pel camí que hi ha al costat de les canyes i, al cap d’una estona, arribarem a l’estanyol de la Cendra. L’aspecte cendrós de les seves aigües té a veure amb l’entrada d’aigua subterrània, que fa que els sediments del fons quedin en suspensió. La mateixa plataforma de fusta ens portarà fins als estanyols de Montalt.

Passarel·la que s’endinsa als aiguamolls de la Puda

Estanyol de la Cendra

El mateix camí ens acabarà portant fins la carretera GI-524. Per accedir-hi haurem de passar per una porta que sempre es manté oberta, tot i que a primera vista semblarà que una tanca de reixa ens talla el camí. Creuarem la carretera i caminarem una estona en sentit oposat a Mieres, fins que arribem a l’accés a Les Estunes.

El peculiar paratge de Les Estunes forma part del municipi de Porqueres. Es tracta d’un bosc força espès de grans roures i alzines amb un especial interès geològic. La vegetació es troba sobre un terreny de travertí, material típic de la zona lacustre, amb grans escletxes que formen coves i passadissos subterranis, alguns de fins a 30 m de llarg. Sembla ser que les plaques de travertí es devien fragmentar pel fet de trobar-se sobre materials del subsòl més tous, i aquest trencament va donar lloc a les esquerdes i balmes que veiem avui. L’any 1887 un picapedrer va trobar en aquesta zona un dels vestigis d’home de Neandertal més antics de Catalunya: la mandíbula de Banyoles. Segons la llegenda, en aquests “palaus de pedra” hi vivien les goges o dones d’aigua, una mena de fades de bellesa embriagadora de les quals de nit encara se’n poden sentir els cants.

Vista d’una de les esquerdes subterrànies

En aquesta mena de bosc encantat, que nosaltres hem considerat el punt més especial del recorregut, hem amagat el tresor. Per trobar-lo, presteu atenció a les indicacions que us donem a continuació.

Partint de la zona d’aparcament de Les Estunes, anirem a l’inici de l’R2 (marcat en vermell al mapa orientatiu). Anirem seguint el camí i, passat el segon dels petits ponts que salven les esquerdes del terreny, veurem a la nostra esquerra una entrada molt accessible a les balmes que queda a peu pla. Aquí és on ens servirà la llanterna, ja que a l’interior de la balma no hi ha gaire claror. Anirem avançant per la galeria estreta que queda a l’interior de la roca, deixarem una sortida a la dreta, i al cap d’uns segons, a la paret de la dreta, trobarem un graffiti (que òbviament ja hi era, no l’hem fet pas nosaltres!). Just al costat de la pintada veurem que hi ha un buit a la paret. Si sou valents poseu-hi la mà… i si no, enfoqueu primer amb la llanterna. Allà hi trobareu el tresor!.

Entrada a la galeria on es troba el tresor

Clica per ampliar

Tornarem a l’aparcament de Les Estunes i començarem a caminar per la vora de la carretera, desfent el camí que ens havia portat fins aquí, és a dir, ara en direcció a Mieres. Però passarem de llarg la porta per la qual havíem sortit a la carretera i seguirem fins trobar la riera del Vilar. En aquest punt deixarem la carretera per agafar un camí a la dreta que porta cap a l’estany del Vilar.

El camí ens portarà altre cop a l’estany de Banyoles, i d’aquesta manera podrem seguir la ruta que li acaba de donar la volta fins arribar al punt d’on havíem partit. Passarem per l’estanyol del Vilar (la llacuna més gran que hi ha al voltant de l’estany), l’església romànica de Santa Maria de Porqueres (s. XII), la zona de llacunes de l’estanyol Nou o la zona de bany de la Caseta de Fusta, i per diversos miradors des d’on podrem apreciar magnífiques vistes de l’estany (mirador de Punta Freixenet, mirador de la Cuaranya, Torre del rem, etc.).

Vista de l’estany des d’un dels miradors

Zona de bany de la Caseta de Fusta

Gairebé arribant al punt de partida, passarem pel Parc de la Draga, on es troben les restes d’un poblat neolític. Aquí veurem les reproduccions d’algunes cabanes fetes tal i com es creu que es construïen en aquell període.

Després passarem pel Club Natació Banyoles i els Banys Vells, els altres dos punts de l’estany on està permès el bany, arribant finalment al punt d’on partia l’excursió.

Esperem que passeu un dia tant agradable com ho va ser el nostre.

Salut i fins aviat!.

<<Descarregar en PDF>>

Anuncis