Arxius | Noguera RSS feed for this section

El congost de Mont-rebei

16 abr.

Avui us convidem a descobrir un dels paisatges imprescindibles de la geografia catalana, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus. En definitiva, un lloc de visita obligada!

Es tracta del congost de Mont-rebei, una profunda escletxa amb unes parets espectaculars de més de 500 m de caiguda vertical que el riu Noguera Ribagorçana ha anat excavant a la roca durant milers d’anys fins a dividir el massís calcari del Montsec en dues parts: el Montsec d’Estall, a l’oest, i el Montsec d’Ares, a l’est. El solc constitueix la frontera natural entre Catalunya i Aragó, de manera que hi conflueixen els límits de tres comarques: les comarques lleidatanes del Pallars Jussà i la Noguera, a la banda oriental, i la Baixa Ribagorça, al costat occidental, que ja pertany a la Franja de Ponent.

Vista del riu Noguera Ribagorçana

Vista del riu Noguera Ribagorçana

El de Mont-rebei és l’únic gran congost verge i inalterat de Catalunya, ja que s’ha mantingut lliure d’infraestructures (no el travessa cap carretera, ferrocarril o línia elèctrica). És un espai natural protegit de gairebé sis-centes hectàrees d’extensió, que s’inclou en la seva major part dins l’espai d’interès natural (PEIN) del Montsec, i també limita amb la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. L’any 1999 fou adquirit per l’Obra Social de Caixa Catalunya (Fundació Territori i Paisatge), que el gestiona encara actualment. A part del seu gran interès geològic, es tracta d’un paratge d’incalculable valor ecològic, ja que constitueix un important refugi de fauna salvatge (llúdries, gats salvatges, martes, talps, cabirols, ratpenats…). S’hi han localitzat més de cent cinquanta espècies d’aus, entre les quals destaquen els grans ocells rapinyaires (trencalòs, falcó pelegrí, voltor, àguila daurada…), motiu pel qual us recomanem que no oblideu portar uns prismàtics!

Vista de les espectaculars parets del congost

Vista de les espectaculars parets del congost

Nosaltres vam accedir a Mont-rebei seguint el GR-1 a través de la vall d’Àger, és a dir, per la banda meridional, tot i que ens consta que el recorregut invers és molt més lleuger, ja que des del nord es pot arribar en cotxe, per carretera des del Pont de Montanyana i Sant Esteve de la Sarga, fins molt més a prop del que és pròpiament el congost. Aquí us indicarem la nostra ruta, però després vosaltres trieu si us convé més l’altra opció! Ara, si voleu aconseguir el tresor no us quedarà més remei que fer tota la caminada, com uns bons geocatxers!

A la banda catalana, el pas pel congost es fa per un camí excavat a la paret rocosa. Tenint en compte que aquest es troba a gran altitud i no té barana, cal advertir que no és gaire adequat per aquelles persones que pateixen vertigen. Tot i que cal anar amb cura i prestant atenció allà on posem els peus, no és un camí perillós, ja que l’any 2002 va ser condicionat amb passamans per a fer-lo més còmode i segur, de manera que tindrem on agafar-nos en aquells trams en els quals la verticalitat ens pugui impressionar més. Així doncs, volem aclarir que la qualificació de dificultat mitjana-alta de la ruta té més a veure amb el desnivell acumulat de l’aproximació al congost, que no pas amb la perillositat del que és estrictament el pas a través d’aquest.

Vista del camí que travessa el congost

Vista del camí que travessa el congost

Longitud: 12 km*
Desnivell acumulat: 500 m*
Temps aprox.: 6 h*
Dificultat: mitjana-alta
(*anada i tornada)

<<Descarregar en PDF>>

A 2 km d’Àger, per la carretera de Balaguer (C-13), agafarem el desviament cap a Corçà. Des d’allà, seguirem per la pista fins l’ermita de la Pertusa, on es pot deixar el cotxe. En aquest punt comença el recorregut a peu.

L'ermita de la Pertusa, amb l'embassament de Canelles al fons

L’ermita de la Pertusa, amb l’embassament de Canelles al fons

Deixant enrere l’ermita, el camí es fa més estret. A l’esquerra tenim el riu, i a la dreta la serra del Montsec d’Ares. Seguirem el GR-1, senyalitzat amb marques vermelles i blanques, que travessa el barranc de la Bordonera, i una mica més endavant, passat un revolt, ens porta a la masia abandonada de la Pardina. El sender segueix per la dreta de la masia i puja sinuosament fins al peu de la cinglera que domina el barranc de la Pardina. Continuarem ascendint i arribarem al Portell del Montsec, un mirador magnífic del pantà, des d’on ja es poden albirar, a la llunyania, les imponents parets del congost, i darrere d’aquestes, els dies clars, les neus pirinenques. Depenent del nivell de les aigües, des d’aquest punt també es poden veure les restes submergides de l’antiga mina de Corçà.

Aproximació al congost

Aproximació al congost

Al cap d’unes dues hores d’haver començat l’itinerari, arribarem al Mas Carlets, una masia habilitada com a refugi no guardat per a excursionistes i escaladors. Aquí es poden omplir les cantimplores a la Font del Rajolí i descansar una mica a l’ombra de les dues grans alzines que hi ha davant de la casa.

Mas Carlets

Mas Carlets

Quan haguem recuperat forces, seguirem el camí, que descendeix ara considerablement enmig de boscos de pins, ginebrons, savines, alzines i roures. A continuació, un ascens curt i recte ens introduirà de ple en el congost per un corriol estret excavat a la roca, amb l’abisme als nostres peus. Si el nivell de les aigües del pantà és baix, força més avall podrem veure el camí vell que creuava el congost a escassos deu metres per sobre del llit del riu, obert l’any 1924 per la Mancomunitat de Catalunya per acabar amb la situació d’aïllament secular d’alguns pobles.

Per a la construcció del gran embassament de Canelles (1952-1962) es va inundar una gran superfície de terres a la frontera catalano-aragonesa. Alhora que el Noguera Ribagorçana va cobrir pobles com Finestres o Blancafort, el camí vell també quedà impracticable sota el nivell de l’aigua, per la qual cosa l’antiga empresa pública Enher, que portà a terme l’obra, a causa de les reivindicacions de la població del territori, es va veure obligada a obrir una nova via més amunt, dinamitant la roca. El nou camí es va acabar el 1982. Si ens hi fixem, pel relleu de la paret, més o menys a l’alçada del passamà, podem distinguir els punts on es van col·locar les càrregues explosives.

El camí nou, al seu pas pel congost

El camí nou, al seu pas pel congost

A mesura que anem avançant cap a l’interior del congost veurem com les majestuoses parets a banda i banda del riu es van apropant, donant lloc a un passadís estret que en alguns punts té una amplada de no més de vint metres.

Vista del congost

Vista del congost

L’any 2002, a més d’instal·lar-hi els passamans, el tram també va ser equipat amb una mena de bancs de fusta que compleixen una doble funció, fan de miradors, des dels quals podem gaudir d’unes vistes impressionants del penya-segat, i a la vegada de baranes en els punts més vertiginosos.

A meitat del congost, que té una llargada total d’aproximadament un quilòmetre, uns trenta metres per sobre del corriol pel qual anem avançant, podrem veure l’enorme boca de la cova Colomera, anomenada també Palomera i Grallera, ja que sol ser refugi d’aquest tipus d’ocells. Cal pujar-hi grimpant per una pendent molt inclinada equipada amb cadenes i grapes de via ferrata. Segons els vestigis trobats, aquesta cavitat va ser habitada, com a mínim, des d’època neolítica. Des de l’any 2008 l’accés al seu interior es troba restringit per excavacions, però l’ascens fins l’entrada val la pena, ja que la perspectiva del congost des d’allà dalt no té preu.

Poc a poc la gorja s’anirà eixamplant, i ens anirem allunyant de nou de la paret aragonesa. Sortirem del congost per un sender arbrat que porta directament al pont de ferro penjat que salva el barranc Fondo, i gràcies al qual podem passar de la comarca de la Noguera a la del Pallars Jussà. Aquest és un altre punt poc agradable per als que pateixen vertigen… o un bon lloc per vèncer-lo de cop!

Pont que travessa el barranc Fondo

Pont que travessa el barranc Fondo

Tot i que el camí continua, nosaltres vam arribar fins aquí. En aquest punt girarem cua i agafarem el mateix sender de retorn, i desfent el camí gaudirem de noves perspectives del congost.

Aquí el teniu. Aquesta vegada és fàcil, eh?

Però… i el tresor? Estimats geocatxers, el tresor es trobava en aquesta ocasió al principi de l’itinerari, que serà alhora el punt de retorn, a l’ermita de la Pertusa, una església romànica construïda entre els segles XI i XII sobre un enclavament militar estratègic de vigilància del pas de Mont-rebei. Per tant, finalitzarem el recorregut amb la visita al santuari, situat en un lloc impossible, a l’extrem d’un penyal des del qual es gaudeix d’una boníssima panoràmica de les aigües del pantà de Canelles. Situant-nos de cara a l’edifici, anirem seguint la façana cap a la banda esquerra de la porta. Allà on la paret es comença a arrodonir per formar l’absis, trobarem una petita cavitat… i allà ens espera el tresor!

No us perdeu la bellesa d’aquest fantàstic i agrest paisatge esculpit per l’erosió fluvial. Només una última recomanació: és millor evitar de fer aquesta excursió a ple estiu o ple hivern, ja que en aquesta zona de la serra del Montsec tant la calor com el fred són força extrems.

Apa siau! I fins aviat!

<<Descarregar en PDF>>

Anuncis