Arxius | Muntanyes de Prades RSS feed for this section

La Mussara i els avencs de la Febró

8 maig

Salut geocatxers!

Tornem amb un nou tresor, avui a la comarca del Baix Camp, als avencs de la Febró. És una ruta curta i força fàcil, però el lloc val molt la pena, tot i que després de Mont-rebei el llistó d’espectacularitat estava molt alt!

Els avencs de la Febró són tres grans esquerdes d’origen tectònic a les entranyes de la serra de la Mussara, amb un recorregut total de més de 1.800 m (uns 900 subterranis), dividits en diferents trams. L’única esquerda que es pot visitar té una galeria principal transitable de gairebé 300 m de llarg amb unes imponents parets d’uns 30 m d’alçada, i al seu interior hi ha un parell de coves d’origen càrstic i tres avencs. L’anomenada cova Gran és fàcilment accessible, amb un recorregut de descoberta de 254 m, així que us recomanem que porteu una bona llinterna! Aquestes cavitats van servir d’amagatall a contrabandistes i bandolers, i també es diu que s’hi va refugiar el general Prim durant la guerra dels Carlins (1843).

Galeria principal de l'esquerda visitable

Galeria principal de l’esquerda visitable

L’itinerari comença al poble abandonat de la Mussara, un lloc amb un encant especial que la cultura popular ha farcit de llegendes misterioses. El nucli despoblat es troba a uns 990 m sobre el nivell del  mar, presidint els majestuosos cingles de les Airasses, al límit amb la comarca del Priorat, i ofereix unes vistes fantàstiques del camp de Tarragona, amb el mar al fons. Sempre fou un territori força inhòspit, per la manca d’aigua, la incomunicació i la presència freqüent d’una boira densa i persistent, que sens dubte ha contribuït a conservar-li la fama d’indret encantat. Els seus darrers habitants van marxar l’any 1959,  i avui només hi queden dempeus l’antiga església parroquial, que no té sostre però encara conserva el campanar, les restes de les parets d’algunes cases que es trobaven davant de la bassa i els murs del que fou el cementiri.

Vista de l'església i la bassa de la Mussara

Vista de l’església i la bassa de la Mussara

Panoràmica del camp de Tarragona des de la Mussara

Panoràmica del camp de Tarragona des de la Mussara

Sembla ser que el poble ha estat històricament escenari d’estranys fenòmens, com el cas d’un noi que es va esfumar sense deixar rastre l’any 1991 mentre collia bolets amb els seus amics. El 1995, un enginyer alemany que va anar-hi a fer una passejada, va estar perdut durant tres hores, posteriorment va aparèixer despullat i no recordava res del que li havia passat. Però potser la història més inquietant de totes les que circulen és la d’un vilatà que va desaparèixer allà i, inexplicablement, fou localitzat al cap de poc als Estats Units… I això enllaçaria amb la llegenda que diu que, entre la malesa que cobreix les ruïnes del poble, s’amaga una pedra que té el poder d’obrir una porta dimensional, de manera que aquell que la trepitja accidentalment viatja a una realitat paral·lela que s’ha anomenat popularment “la vila del sis”.

Ens creguem o no tots aquests contes, el cert és que es tracta d’un paratge encantador i, si teniu la sort d’anar-hi un dia que no hi hagi gaire gent, podreu gaudir de l’estranya quietud que desprèn, com si aquells que hi varen viure ens acompanyessin silenciosos durant la nostra visita.

Vista de la part alta de la Mussara

Vista de la part alta de la Mussara

Longitud: 1,8 km*
Desnivell: inapreciable*
Temps aprox.: 30 min*
Dificultat: baixa (exceptuant el tram del descens a l’esquerda, on cal parar molta atenció per no relliscar)
(*només anada)

<<Descarregar en PDF>>

El camí més curt per anar fins a la Mussara en cotxe consisteix en arribar a Alcover,  i des d’allà agafar primer la carretera TV-7041 fins a Mont-ral, i després la TV-7045, que ja ens portarà fins al destí desitjat.

Fes clic per ampliar

La ruta que ens portarà als avencs de la Febró comença a la vora de la bassa de la Mussara. Veurem que hi ha un panell informatiu que ens indica on comença el camí. Inicialment seguirem les marques blaves i grogues i, al cap de poca estona de caminar, trobarem l’antiga cisterna o aljub del poble.

Punt on comença l'itinerari a peu

Punt on comença l’itinerari a peu

Més endavant trobarem una senyal indicadora i haurem d’agafar el camí a la dreta, en direcció a la Febró, ara seguint les marques blaves fins que anem a parar a la carretera T-704 (Vilaplana-Prades).

Girarem a l’esquerra, creuant la carretera i caminant uns quants metres (direcció Prades), fins que arribem a una clariana on veiem que comença una pista de terra. Anirem seguint ara les marques grogues i blanques (PR), i després d’una lleugera pujada, trobarem una bassa a la nostra dreta. Continuarem recte pel camí que es va fent estret i s’endinsa al bosc, fins que arribem al Pla de l’Augustenc. Seguirem sempre les indicacions cap a la Febró i, important, ens desviarem en el primer camí que va cap a la dreta, on indica “Avenc de la Febró”.

Més endavant veurem que el camí inicia un ascens cap a una zona menys frondosa. Quan arribem a la part més alta, divisarem davant nostre el poble de la Febró. En aquest punt estarem a prop de l’accés als avencs, que quedarà a la nostra esquerra, poc visible, ja que és una escletxa en el terreny parcialment coberta de vegetació. Caldrà parar força atenció, perquè per trobar l’accés haurem de buscar una indicació en forma de fletxa groga i blanca pintada al terra. És una mica difícil veure exactament el punt per on es pot baixar, que queda a uns metres d’aquesta fletxa. Haurem d’anar donant la volta a la boca de l’avenc fins que trobem el corriol de roques per on es pot iniciar el descens, força escarpat. No és un tram especialment complicat, però cal anar amb compte perquè les roques rellisquen a causa de la humitat. I tampoc està de més dir que, tot i que nosaltres no en vam veure cap, alguns hi han trobat escurçons, així que tingueu els ulls ben oberts!

Tram de descens per les roques

Tram de descens per les roques

Un cop haguem baixat fins la galeria principal, podrem transitar pel fons de l’esquerda sense problema, observant les dues profundes parets de roca alçant-se sobre els nostres caps, i la curiosa roca que es troba entre elles, suspesa en el buit!

La curiosa roca suspesa en el buit, entre les dues parets de l'esquerda

La curiosa roca suspesa en el buit, entre les dues parets de l’esquerda

Per entrar a la cova Gran, que es troba a la zona més profunda de l’avenc, cal portar llanternes o frontals. La boca es troba a prop d’un pessebre de metall força visible. La primera sala es pot visitar fàcilment i presenta unes formacions geològiques molt interessants. Degut a l’origen càrstic de la cavitat, hi havia hagut estalactites i estalagmites, però sembla ser que foren objecte d’espoli per part d’un indiano, que les va arrencar per ornamentar els jardins de la seva mansió, situada prop de Reus. L’altra cova, més petita, es troba més cap al sector nord de la galeria, però l’accés és més estret i complicat. Un cop a dins, hi ha una sala força àmplia… però nosaltres no hi vam entrar.

Recorregut per l'interior dels avencs

Recorregut per l’interior dels avencs

Detall de la paret de la galeria principal

Detall de la paret de la galeria principal

El tresor està amagat molt a prop del pessebre que podeu veure a la imatge inferior, prop de l’entrada a la cova Gran… Fixeu-vos-hi bé… Si fins i tot s’hi veu una mica la tapadora rosa del contenidor!

Emplaçament del tresor

Emplaçament del tresor

Els més valents podeu provar de sortir de la galeria per la paret vertical equipada amb grapes metàl·liques que trobem a l’extrem nord, però cal pujar una alçada considerable. La resta tornarem enrera i grimparem amunt per les mateixes roques per les quals havíem baixat, a l’extrem sud.

Per tornar a la Mussara, inici i final de l’itinerari, desfarem el camí.

Que gaudiu molt de l’excursió!

<<Descarregar en PDF>>

Anuncis