Arxius | Collsacabra RSS feed for this section

El santuari de Cabrera

16 gen.

Salut geocatxers!

Aquest cop la recerca del tresor ens portarà a un dels indrets més idíl·lics de la comarca d’Osona: el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, situat sobre les espectaculars cingleres del Collsacabra, a uns 1300 m d’alçada.

El Collsacabra és un altiplà que tanca per llevant la Plana de Vic i que, tot i pertànyer majoritàriament a Osona, també forma part de les comarques veïnes de la Garrotxa i la Selva.

És una caminada molt atractiva, ja que no requereix un grandíssim esforç, i en canvi ofereix unes vistes fantàstiques, difícils d’oblidar.

Longitud aprox.: 5 km*
Temps aprox.: 2 h*
Desnivell: 355 m*
Dificultat: mitjana
(*només anada)

>> Descarrega el PDF

<i

Fes clic per ampliar

El punt de partida de la ruta que proposem és l’església romànica de Sant Julià de Cabrera, construïda al segle XI, però molt damnificada pel terratrèmol del 1427, per la qual cosa fou modificada i restaurada el 1567. Hi arribarem per la carretera C-153, que va de Vic a Olot. Després del poble de l’Esquirol i abans d’arribar a Cantonigròs, just passat el pont de les Perxes (km 21,5), prendrem la pista cimentada que surt a mà esquerra. Trobarem l’església després de recórrer uns 3 km. En aquesta zona podrem deixar el nostre vehicle.

Coll del Vidrier

Seguirem avançant, ja a peu, per la mateixa pista en direcció nord fins arribar a una cruïlla, el coll del Vidrier. Aquí agafarem un camí a la dreta que inicialment presenta un fort pendent, però que posteriorment es torna més suau, a mesura que va flanquejant la serra.

Deixarem una cruïlla a mà esquerra i una altra a mà dreta, i durant la major part de l’excursió, seguirem les marques grogues, que ens aniran assenyalant el camí.

Passarem també per un pas equipat amb cadenes que no presenta cap dificultat, però que ens farà una mica més emocionant aquesta part de la ruta.

Després de caminar aproximadament una hora i mitja, arribarem al coll del Bram, on conflueixen diferents camins que porten al santuari.

Pujada al santuari. Ànims, que no hi ha tantes escales!

Enfilarem amb ànims l’anomenat camí del Grau Nou, una costeruda escalinata formada per enormes graons esculpits a la roca (que disposa de baranes per donar seguretat a aquells que pateixen vertigen…). Aquest tram final de l’ascensió és força espectacular, ja que es guanya molta alçada en molt poc temps i es van descobrint unes vistes fantàstiques, que només són un tastet del panorama que podrem contemplar des del cim!.

També es podria pujar per les Marrades, un camí empedrat més llarg però que s’enfila més progressivament, ample i generalment amb ombra, gràcies a un espès bosc de faigs (dada a tenir en compte si decidim fer l’excursió a l’estiu!).

Ha arribat el moment de fer moltes fotos!

Amb aquesta llum surt l’artista que tenim a dins

Superades les escales, al capdamunt del penyal, apareixerà davant nostre el pla de Cabrera, presidit pel santuari, que fou erigit al segle XVII (1611-41) allà on hi havia hagut l’església del castell de Cabrera, del qual en queden ben poques restes, com podrem veure més endavant. Totes dues construccions, castell i església, s’ensorraren amb els terratrèmols de 1427 i 1428. La casa dels ermitans, adossada al santuari, que fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783, sembla ser que allotja actualment un restaurant i hostatgeria que funcionen els caps de setmana i festius (tot i que nosaltres hi vam pujar en cap de setmana i no estava obert…).

El santuari

Deixant enrere l’esplanada on es troba el santuari, podrem travessar el magnífic collet de Cabrera, una passarel·la entre abruptes espadats que ofereix una majestuosa vista a costat i costat. A l’altra banda hi ha una altra esplanada, presidida per una gran senyera. Damunt el pla, vora el collet, hi havia emplaçat el castell, pertanyent al comtat de Besalú, i esmentat ja el 1017, del qual només en queda part d’una torre de secció circular. El seu terme jurisdiccional va rebre el nom de Cabrerès, amb el qual encara avui es coneix aquesta mena de subcomarca dins d’Osona.

Vistes des del collet

Aquest punt, a 1306 m d’alçada, i presidit per una gran senyera, és un privilegiat mirador de 360º. La panoràmica des d’aquí és veritablement excepcional!. Si tenim la sort d’haver pujat un dia clar, podrem albirar alguns dels elements més significatius del relleu del país (Montserrat, la Mola, el Pedraforca, el Puigmal, el Cadí, el Canigó, l’Albera…), que els menys avesats podran reconèixer gràcies a una taula d’orientació instal·lada pels “Amics de les caminades dels dimarts i dijous”.

El collet és força espectacular

Ja sou molt a prop del tresor!

Ja només manca dir on és el tresor!. Caldrà que us situeu davant de la façana principal del santuari, mirant cap a la porta. Des d’aquí, si aneu resseguint la paret esquerra de l’edifici, us trobareu una petita construcció amb teuladeta a dos vessants i una porta metàl·lica en un lateral, que sembla una antiga font. Aquesta mena de caseta té una pica rectangular plena d’herbes…, i sota d’aquesta trobareu el tresor. No oblideu deixar-ho tot tal i com està, estratègicament posat!.

Clica per ampliar

Per tornar cap a Sant Julià, desfarem el camí, baixant les escales que ens porten de nou al coll del Bram. Una vegada al peu de les escales seguirem tot recte, ignorant el camí a mà dreta, que porta a la collada de Bracons, i la pista de l’esquerra, que porta a Pruit. Com dèiem, nosaltres seguirem recte, i uns 20 o 30 metres més endavant veurem un trencall que baixa cap a la dreta. Agafarem aquest camí que, seguint les marques grogues, ens portarà novament a Sant Julià de Cabrera, punt d’inici de l’itinerari, passant just al final del recorregut per uns magnífics i bucòlics prats verds plens d’ovelles.

Aquest prat sembla màgic!

I per acabar, un consell sincer: aquesta no us la podeu perdre!

Fins aviat!

>> Descarrega el PDF

Anuncis