Archive | Barcelona RSS feed for this section

Posta de sol al Turó de la Rovira

7 set.

thumb_bateriasSalut geocatxers!

Tornem després d’una pausa massa llarga, amb la intenció ferma de recuperar el bon ritme, situar molts nous tresors i proposar-vos noves rutes amb certa regularitat.

Avui us volem fer descobrir, si és que encara no el coneixeu, un racó realment espectacular de Barcelona. Es tracta del Turó de la Rovira (262 m), que a més d’oferir una visió panoràmica de 360 graus de la ciutat, és un espai farcit d’història.

Panoràmica des del mirador del Turó de la Rovira

Panoràmica des del mirador del Turó de la Rovira

El Turó de la Rovira es troba al barri del Carmel, al districte d’Horta-Guinardó, a la part alta de la ciutat, i forma part del parc dels Tres Turons, juntament amb els turons del Carmel i la Creueta del Coll. S’hi pot arribar en vehicle privat o en transport públic. Els autobusos que us deixaran més a prop són el 28 i el 119. En cas que preferiu anar-hi en metro, les parades més properes són El Carmel (L5) o bé Guinardó/Hospital de Sant Pau (L4), però heu de saber que us esperarà una bona pujada, tot i que us garantim que val la pena fer-la.

Un cop arribeu al parc, hi ha diversos camins per arribar fins al capdamunt del turó, així que podreu triar de pujar més ràpid per les escales i camins que fan més pendent, o bé fer una ascensió més suau, però més llarga. Si trieu aquesta segona opció, probablement acabareu passant pel flamant pont de Mühlberg, construït l’any 1991 per salvar un dels grans esvorancs provocats per l’activitat de les pedreres a la zona des de mitjans del segle XIX, que extreien la roca calcària per a la fabricació de calç i materials de construcció.

Vista del pont de Mühlberg

Vista del pont de Mühlberg

Pel seu interès històric, que ja hem esmentat anteriorment, el turó de la Rovira és un dels espais patrimonials de lliure accés gestionats pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), de manera que quan arribeu a dalt de tot trobareu diversos plafons informatius on podreu ampliar les dades que us oferim a continuació.

Vista des del turó, amb Montjuïc i el port de Barcelona al fons

Vista des del turó, amb Montjuïc i el port de Barcelona al fons

La Guerra Civil espanyola fou el primer conflicte bèl·lic en el qual es van atacar objectius de la rereguarda (fàbriques, estacions de tren, comunicacions, etc.) d’una manera contínua i programada amb la intenció de provocar por i desànim entre la població. Pel fet de ser una de les principals capitals del territori republicà, Barcelona fou un objectiu prioritari de l’aviació feixista. El mes de març de l’any 1937 varen començar els bombardejos massius i reiterats contra la ciutat, que arribà a patir uns dos-cents atacs aeris. La ciutat va tractar de protegir-se d’aquest assetjament aeri amb els escassos mitjans dels quals disposava. La Defensa Activa republicana va instal·lar bateries de canons en diferents punts estratègics, que tenien la funció de crear una barrera de foc per dificultar l’apropament de l’enemic als seus objectius. Al Turó de la Rovira s’hi va instal·lar una d’aquestes bateries antiaèries, que comptava amb quatre canons amb un abast d’entre 7.000 i 13.000 m, els quals cobrien la ciutat en totes direccions, un fonolocalitzador i reflectors per enlluernar l’enemic durant els atacs nocturns.

Una de les antigues plataformes de tir de la bateria antiaèria

Una de les antigues plataformes de tir de la bateria antiaèria

Restes del que fou un dels dormitoris de la tropa

Restes del que fou un dels dormitoris de la tropa

L’exèrcit republicà va inutilitzar els canons poc abans que Barcelona caigués en mans de les tropes feixistes, el 26 de gener de 1939, per evitar que els aprofités l’enemic, però aquests van romandre en el mateix lloc durant una temporada, acabada la guerra, i la gent pujava al turó per veure’ls de prop. La resta de les estructures militars (dormitoris de la tropa i oficials, lloc de comandament, polvorins, plataformes de tir, etc.), ja en desús, foren reaprofitades per famílies immigrants als anys quaranta, durant la postguerra, per a construir habitatges improvisats. Així naixia l’anomenat barri dels Canons, que va arribar a tenir més de 100 barraques i uns 600 habitants. Un dels principals inconvenients dels veïns de la zona era l’abastiment d’aigua, problema que es va solucionar parcialment l’any 1963, quan Aigües de Barcelona va instal·lar un dipòsit al cim del turó (que segueix en peu avui en dia), doncs hi van connectar una font, les restes de la qual encara són visibles (a la imatge inferior es poden veure la base i el desguàs de la font, al costat del mur, i darrere la reixa, la canonada que connectava la font directament amb el dipòsit).

Vista del dipòsit d'Aigües de Barcelona, restes de les barraques i, al fons, el Tibidabo

Vista del dipòsit d’Aigües de Barcelona, restes de les barraques i, al fons, el Tibidabo

Restes de la font construïda pels veïns, connectada al dipòsit d'Aigües de Barcelona

Restes de la font construïda pels veïns, connectada al dipòsit d’Aigües de Barcelona

No fou fins a mitjans dels anys 70 que l’Ajuntament va instal·lar a la zona aigua corrent, lavabos públics i contenidors per a la brossa, gràcies a la pressió que va exercir l’Associació de Veïns del Carmel. El barri, que fins i tot va arribar a tenir una escola d’adults, va sobreviure fins l’any 1990. Si en voleu saber més, podeu veure el documental de TV3 Barraques. La ciutat oblidada.

Restes de les barraques que  integraven el barri dels Canons

Restes de les barraques que integraven el barri dels Canons

Restes de rajoles del terra de les barraques

Restes de rajoles del terra de les barraques

I ara anem per feina. Voleu saber on és el tresor? Veureu que al cim de turó hi ha diverses antenes de telecomunicacions. Una d’elles està situada sobre una estructura metàl·lica. Just al davant d’aquesta antena, veureu unes escales que baixen fins una porta. Remeneu per allà… i bona sort!

Antena prop de la qual es troba el tresor

Antena prop de la qual es troba el tresor

Ubicació del tresor

Ubicació del tresor

Esperem que assaboriu una posta de sol immillorable al Turó de la Rovira. Ara, no us penseu que en gaudireu sols, perquè sol ser un lloc força concorregut! Parelletes, esportistes, amos amb gossos, aniversaris, pícnics improvisats, turistes (que arriben a tot arreu)… En fi, com més sereu, més riureu, o això diuen! Salut i fins ben aviat!