Arxius | Baix Empordà RSS feed for this section

El castell de Begur

29 jul.

Salut geocatxers! Avui tornem amb una proposta a la comarca del Baix Empordà, molt adequada per aquests dies calorosos d’estiu, ja que abans o després d’anar a buscar el tresor podeu fer un banyet a les fantàstiques cales que hi ha per la zona. Com ja vam fer en el post del búnquer de punta Montgó, avui tampoc us descriurem una ruta o itinerari concret, sinó que simplement indiquem el punt on es troba amagat el tresor: el castell de Begur. Tot i això, no deixarem de fer-vos algunes suggerències!

Postal antiga del castell de Begur

Postal antiga del castell de Begur

Begur es troba al capdamunt del massís del mateix nom, que de fet és l’extrem septentrional de la Serralada Litoral, la qual mor al mar donant lloc a un dels trams més abruptes del litoral català. L’orografia escarpada del territori va configurar un vila absolutament irregular, de carrerons estrets i accidentats, i és precisament en aquesta particularitat on radica el seu encant.

El poblat original preromà estava situat al cim del turó que queda a la part més alta del poble, on avui trobem les restes del castell, però posteriorment es desplaçà més avall, a recer d’aquest mateix penyal, com a mesura de protecció contra la pirateria. Així doncs, la vila de Begur es troba a 200 m d’altitud, al peu del promontori que la manté amagada pel cantó de mar, situació estratègica a nivell defensiu. També formen part del municipi el petit poble d’Esclanyà, amb un nucli antic romànic, i els nuclis costaners d’Aiguablava, Fornells, sa Tuna, Aiguafreda i sa Riera. Aquests últims, avui importants punts d’atracció turística, van néixer al segle XVIII, quan l’activitat dels pirates ja va anar decaient i, passat el perill, algunes famílies de pescadors van decidir establir-se a tocar de mar.

Una de les casetes de l'antic nucli pescador de sa Riera

Una de les casetes de l’antic nucli pescador de sa Riera

El castell de Begur, declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN), fou bastit a principis del segle XI per ordre del señor feudal Arnust de Begur, en un punt des del qual es dominava una bona part de la comarca. Posterioment va passar per diverses mans i fou objecte de diverses reconstruccions, la qual cosa fa difícil datar amb exactitud els seus escassos vestigis. L’any 1604 el baró Carles de Vilademany i de Cruïlles va vendre’l al municipi de Begur. Finalment, l’any 1810, durant la guerra contra Napoleó, la flota anglesa de Charles William Doyle arrabassà la vila als francesos i aquest almirall va fer dinamitar el castell. Només en va quedar el basament d’una torre de planta circular, que encara manté uns 5 m d’altura, i algunes restes dels murs d’una petita sala i d’una cisterna rectangular.

Quan arribeu al cim del castell, allà on acaba el camí que hi porta, veureu que a mà esquerra hi ha un altre caminet que baixa cap a la base de la torre… Allà, just sota la torre, amagat en una cavitat de la roca (la que apareix a la imatge inferior), trobareu el tresor

Vista de la part inferior de la torre del castell, punt on es troba amagat el tresor!

Vista de la part inferior de la torre del castell, punt on es troba amagat el tresor!

Si voleu trobar el tresor... haureu de posar la mà en aquest forat...

Si voleu trobar el tresor… haureu de posar la mà en aquest forat…

El pla que anteriorment ocupava la fortalesa, al capdamunt del penyal, es va habilitar a principis del segle XX amb unes baranes que imiten un emmerlat, convertint-se així en un magnífic mirador des del qual es pot gaudir d’una impressionant panoràmica tant de l’interior de la comarca com del litoral. Hi trobarem un panell orientador que ens permetrà reconèixer els diferents elements geogràfics que s’albiren: la plana empordanesa, el massís del Montgrí, les illes Medes, el golf de Roses, el cap de Creus…

Vista panoràmica des del mirador del castell

Vista panoràmica de la costa des del mirador del castell

A més de tot això, des d’aquest punt podrem veure un dels elements patrimonials més característics de la població: les torres de defensa que es van aixecar entre els segles XVI i XVII per a protegir la vila de les ràtzies de la pirateria morisca. Actualment es conserven sis de les onze torres de defensa que hi havia hagut a Begur antigament.

Una de les torres de defensa, avui integrada en el teixit urbanístic del poble

Una de les torres de defensa, avui integrada en el teixit urbanístic del poble

Una altra de les antigues torres de defensa de Begur, adossada a un mas posteriorment

Una altra de les antigues torres de defensa de Begur, adossada a un mas posteriorment

Us recomanem de fer una volta pel poble per admirar un altre dels tresors arquitectònics locals: les cases senyorials dels indianos. Amb la crisi del sector coraller, que havia estat una de les principals activitats econòmiques de Begur des del segle XV, i la vinya greument afectada per la fil·loxera, al segle XIX bona part dels begurencs van creuar l’Atlàntic buscant fer fortuna, i la majoria d’ells van establir-se a Cuba. Aquells que tornaren de “les Amèriques” enriquits, varen construir-se grans edificis d’estil colonial amb façanes neoclàssiques, interiors decorats amb pintures al fresc, galeries porticades amb pintures murals de temes antillans i jardins amb palmeres. Val la pena veure’ls, perquè estan realment molt ben restaurats i conservats, i per si algú hi està interessat, tots els dissabtes d’estiu es fan rutes guiades que comencen a l’Oficina de Turisme.

I per últim us hem de dir que no podeu marxar de Begur sense fer-vos un banyet, seria un sacrilegi, perquè dins el seu terme municipal es troben algunes de les cales més cristal·lines de la Costa Brava (Illa Roja, sa Riera, sa Tuna, etc.). De fet, tot i que l’origen del terme Costa Brava és força controvertit, Josep Pla assegura que el periodista Ferran Agulló el va encunyar a Fornells, inspirat pels grans penya-segats d’aquest tram del litoral català. Altres defensen que el nom va sorgir a Sant Feliu de Guíxols, al turó de l’ermita de Sant Elm… El cas és que Agulló el va publicar per primera vegada a la seva columna diària a La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908. Sigui com sigui, nosaltres us recomanem la platja Fonda, just al peu del cap de Begur, a tocar de Fornells. Serà amor a primera vista, ja ho veureu!

Vista de la platja Fonda cap al vespre

La platja Fonda cap al vespre

I per acabar… una curiositat! Sabíeu que l’any 1959 es va rodar a Begur Suddenly, last summer, del director Joseph L. Mankiewicz, amb Liz Taylor com a protagonista? L’escena final de la pel·lícula es va filmar al castell, i alguns vilatans van participar-hi com a figurants. Sembla ser que aquell estiu el poble anava ben ple de glamour hollywoodià… No us la perdeu!

Liz Taylor en una escena de la pel·lícula

Liz Taylor en una escena de la pel·lícula

Anuncis