Un passeig per la vall d’Olzinelles

27 oct.

Salut geocatxers! Ja som aquí amb la primera ruta de tardor, una excursió llarga però senzilla, per camins amples i corriols de pendent suau que travessen paratges de vegetació molt variada. I hi ha un munt de sorpreses per descobrir. Us encantarà!

Us proposem, doncs, de fer un passeig per la vall d’Olzinelles, que es troba al vessant oest del massís del Montnegre, a la comarca del Vallès Oriental, formant part del Parc del Montnegre i el Corredor. Es tracta d’una vall humida i fresca, amb un especial interès botànic i paisatgístic, que en temps passats havia estat molt humanitzada i transitada.

A més de veure un gran nombre d’arbres monumentals d’espècies pròpies de la zona, trobarem espècies ornamentals, com els plàtans, altres arbres propis de zones centreeuropees i alpines, com l’avet, el grèvol o algun peu de faig, que devien ser plantats per l’home, hàbitats poc comuns i ben conservats (avellanoses, vernedes i lloredes), i algunes zones de pastura i conreu.

Paisatge en un dels trams del recorregut

Paisatge en un dels trams del recorregut

Tot l’itinerari està senyalitzat com a sender local (SL-C79) en blanc i verd, i al llarg del camí anirem trobant plafons informatius sobre els diferents elements d’interès.

Longitud: 10,9 km*
Desnivell: 320 m*
Temps aprox.: 4 h*
Dificultat: baixa
(*itinerari circular)

Fes clic per ampliar

Circulant per la carretera C-35, cal agafar la sortida de Sant Celoni-Olzinelles, que ens portarà fins una rotonda on trobarem la senyal que indica cap a Olzinelles per la carretera BV-5112. Un cop en aquesta via, després de passar el pont sobre el riu Tordera, prendrem la pista de l’esquerra, passarem pel túnel que travessa per sota l’autopista AP-7, i seguirem breument cap a l’esquerra fins arribar a can Draper, una masia de mitjans del segle XIX, punt de partida de l’itinerari a peu.

Can Draper

Can Draper

Roure de can Draper, punt de partida de l'itinerari

Roure de can Draper, punt de partida de l’itinerari

Si ens situem de cara a la casa pairal, a la nostra dreta quedarà el camí que hem de prendre, que comença just al costat del gran roure de can Draper, un dels més gruixuts de Catalunya, i s’endinsa cap a la vall. A cap de poca estona de caminar, trobarem un plafó indicador que ens convidarà a desviar-nos de l’itinerari principal per veure el pou de glaç de can Draper.  Aquesta construcció, de planta circular, cúpula semiesfèrica, i 12 m d’alçada (6,4 excavats al sòl), servia per a emmagatzemar i conservar durant tot l’hivern els blocs de gel que es treien d’una bassa que hi havia torrent amunt. Amb l’arribada de la calor, el gel es treia d’allà i es comercialitzava. A la llinda de la porta podreu veure’n la data de construcció: 1771.

Pou de glaç de can Draper

Pou de glaç de can Draper

Després de visitar el pou de glaç, tornarem al camí que portàvem anteriorment, que va paral·lel a la riera d’Olzinelles, i anirem ascendint lentament per la vall. Arribats a la carretera d’Olzinelles, la creuarem i seguirem pel camí que va paral·lel a la riera. Al cap d’una estona veurem, a la nostra dreta, l’antic pont de pedra del camí de can Plana, però no l’haurem de creuar, sinó que haurem de continuar caminant a la vora de la riera fins a sortir de nou a la carretera, a tocar de can Valls, després de passar pel costat de l’espectacular pollancre monumental d’Olzinelles.

Pollancre monumental d'Olzinelles

Pollancre monumental d’Olzinelles

En aquest punt, deixarem momentàniament l’itinerari principal per visitar el conjunt d’interès de la Pega, un lloc ideal per fer una paradeta i esmorzar. Per arribar-hi haurem de recular uns pocs metres per la carretera fins a trobar el corresponent plafó indicador. Aquest, i la gran alzina de la Pega, de dimensions excepcionals a Catalunya, ens marcaran el punt per on baixar fins al sot. Allà, entre plàtans, hi ha la font de la Pega, que fa anys que no raja perquè no s’ha mantingut la mina que hi portava l’aigua. Es tracta d’un indret encantador on podrem veure una de les moltes antigues rescloses de la riera, que permetia de desviar l’aigua cap a les basses, que encara es conserven, amb les quals es regava el camp que hi ha a tocar. Aquest era un lloc molt popular on la gent de la zona acostumava a anar a berenar les tardes d’estiu fins fa pocs anys.

A l’altra banda de la carretera, al principi del camí privat que porta a la masia de can Valls, en un nivell una mica elevat del terreny, podrem veure també els antics forns de pega. Es tracta de tres grans recipients ovals de ceràmica, datats del s. IX, un dels quals es conserva gairebé sencer. Servien per a coure lentament la llenya de pins i alzines, obtenint-ne la pega, substància fosca i viscosa que s’emprava com a combustible per a l’enllumenat públic i com a impermeabilitzant per a vaixells o recipients.

Basses de la Pega

Basses de la Pega

Forns de la Pega

Forns de la Pega

A continuació ja podrem tornar a reprendre l’itinerari principal de l’excursió, que segueix pel corriol que va cap amunt, a la dreta de la carretera, i paral·lel a aquesta, fins al sot de la font del Rector. Just per sobre d’aquest hi ha el conjunt de Sant Esteve d’Olzinelles, que inclou l’església, documentada ja el 1083, tot i que l’aspecte actual és del s. XVI, la rectoria i el cementiri.

Font del Rector

Font del Rector

Seguidament baixarem fins a la carretera i caminarem per aquesta, aproximadament 15 minuts, en direcció a ca l’Agustí, que es troba al bell mig de la vall. Just després de deixar enrere la senyal que indica el camí cap a Vallgorguina i Sant Martí de Montnegre, i un centenar de metres abans que s’acabi l’asfalt, ens endinsarem al bosc pel primer camí que trobem a la banda dreta de la carretera, fins arribar a una clariana on aquest es desdobla en tres; nosaltres agafarem el que queda més a l’esquerra. De camí a la font hi ha el Pi de les Tres Branques o Pi Forcat, un pi pinyer de grans dimensions amb dos troncs fusionats a la base, que abasta un perímetre de 4,5 m. El nom li ve perquè fins fa pocs anys tenia tres troncs que s’enlairaven amunt des d’una mateixa soca, un dels quals es va haver de tallar perquè estava en mal estat. Al cap de poc veurem unes grans pedres enmig del camí, per barrar el pas als cotxes. Seguirem, creuarem una clariana amb gespa i un muret, i anirem a parar a unes escales que, passant pel costat d’un safareig, ens portaran al fantàstic racó de la font del Pradelló, també anomenada font de Lurdes, un oasi de tranquil·litat del qual podeu gaudir tot dinant. I és aquí on hi ha amagat el tresor, just per sobre de la font, molt a prop de la figura de la Verge… Normalment el trobareu cobert de flors, ja que està just en el punt on es solen dipositar les ofrenes florals a la marededéu. No oblideu deixar-ho tot tal i com ho heu trobat!

Safareig situat a tocar de la font del Pradelló

Safareig situat a tocar de la font del Pradelló

Font del Pradelló o de Lurdes

Font del Pradelló o de Lurdes

Després desfarem el camí fins una mica abans del punt on havíem agafat la carretera, a l’alçada de Sant Esteve d’Olzinelles, i baixarem per un prat que queda a la dreta de la carretera, en un punt marcat per un indicador. Travessarem la riera i seguirem a l’esquerra pel camí que voreja els camps del quintà de can Valls, on podrem contemplar el magnífic roure del Quintà. Quan trobem a mà esquerra el corresponent plafó indicatiu, ens tornarem a desviar de la ruta principal momentàniament per visitar el racó de la bassa de l’Aranyal. S’hi arriba pel camí que porta a can Valls, al llarg del qual podrem contemplar un conjunt de 26 plàtans monumentals alineats. També podrem veure les restes de l’aqüeducte que portava l’aigua fins a la bassa.

Bassa de l'Aranyal, amb els plàtans monumentals a banda i banda del camí

Bassa de l’Aranyal, amb els plàtans monumentals a banda i banda del camí

Quan haguem retrocedit de nou fins al plafó indicatiu de la bassa de l’Aranyal, seguirem l’itinerari circular cap a la dreta, cap al pont de l’Aranyal. En aquest tram, vora el camí, també podrem contemplar altres notables arbres d’interès local, com el cedre de can Valls o el faig del pont de l’Aranyal, sempre ben senyalitzats perquè no ens passin desapercebuts.

Pont de l'Aranyal

Pont de l’Aranyal

Passat el pont, prendrem el camí que s’endinsa pel sot de les Mines. A partir d’aquí haurem d’estar més atents perquè la senyalització en blanc i verd està més espaiada i podem dubtar en alguns punts. Quan arribem al pla de les Mines, agafarem un desviament a l’esquerra que puja fins a Quatre Camins fent alguna ziga-zaga. Un cop a la cruïlla de Quatre Camins, seguirem recte per un camí que primer baixa lleugerament i després torna a pujar fins a la bifurcació amb el camí del sot de Bocs, punt més alt del recorregut (320 m). Aquí agafarem el camí de l’esquerra, iniciant el descens cap al sot de la Remor, que recull les aigües d’una petita conca creada per diferents turons, i va a parar a la riera d’Olzinelles poc abans de can Draper. Baixarem pel camí fent esses, primer per la dreta del sot i després per dins d’aquest, deixant a banda i banda algunes pistes. Quan arribem als camps i plantacions de la part baixa de la vall d’Olzinelles, continuarem a la dreta, travessant el torrent del sot de la Remor i continuant pel camí principal fins arribar de nou a can Draper, que havia estat el punt de partida.

Part baixa de la vall, gairebé al final de l'itinerari

Part baixa de la vall, gairebé al final de l’itinerari

Fins aviat!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: